La unitat, per fer què?


Jaume Soler

Jaume Soler

Els que creiem en la dialèctica com un element fonamental del joc polític, no ens angoixa ni poc ni molt la complexitat d’un procés d’alliberament com el que viu i protagonitza ara mateix el poble català. De fet, aquesta complexitat és, en darrera instància, l’expressió més reeixida de la vitalitat del procés i la prova fefaent que avancem. Malfiem-nos sempre de la linealitat simplista!

Humanament podem entendre que hi hagi qui converteixi cada dubte en un esgarip, qui de cada dificultat en culli un desencís, però políticament és una frivolitat inacceptable.

Un dels temes més recurrents i alhora més controvertits de la dificultat llibertària és el de la unitat i molt especialment el de la unitat partidària.

D’èpoques de democràcia feble i manipulada com les que ens ha tocar viure hem heretat una concepció errònia i simplista del concepte. Massa sovint confonem la unitat amb la uniformització, tot atorgant als partits responsabilitats que els superen, altrament no serien partits.

A cada pas significatiu del procés sobiranista -especialment si és electoral- sentim la mateixa tornada -unitat, unitat!- i quan els partits segueixen fent via amb les seves pròpies cantarelles, ens indignem i fins i tot, a voltes, els bescantem. No cal. No toca companys!

En un procés com l’actual, la unitat desitjable i necessària s’expressa en la transversalitat que sí assumeix i practica el moviment social -no pas sense dificultats, és clar- a través de la unitat d’acció, respectant la pluralitat que ni volem ni podem negar sinó volem caure en el parany de l’idealisme eixorc, que només aprofita a les elits.

Però encara hi ha una interpretació de la unitat encara més perillosa pel joc democràtic: la que pretén -obertament o solapada- fer un transvasament de les competències irrenunciables del poble -llur sobirania- cap els instruments de simple representació. La unitat ha de ser-ho d’acció en totes i cadascuna de les lluites populars per tal que totes les sensibilitats i necessitats de les majories hi surtin guanyant.

Només en els moments culminants del procés necessitarem ineluctablement la unitat partidària i per tant l’haurem d’exigir. I això serà l’endemà del referèndum i a partir de la conjuminació perfecta de les funcions i responsabilitats entre el moviment social i les institucions.

Mentrestant fem via des de la pluralitat innegable i imprescindible, tot convertint la intel·ligència política i la generositat personal en el principal desllorigador dels reptes i les contradiccions del procés.

 
Arbúcies, 25 de març del 2014

Deixa un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>